Reflexió

Per acomiadar-me m'agradaria fer una xicoteta reflexió sobre l'assignatura dient que m'ha parescut molt interessant tots els temes que hem tractat, ja que són els temes més propers a la vida dels xiquets i xiquetes sobretot a aquestes edats tan primerenques. Cap tema és menys important que altre i com a futures mestres hem de saber treballar-los a l'aula d'una manera lúdica i significativa, tenint en compte l'edat evolutiva dels infants així com les seues necessitats i condicions entre altres coses.

Cal afegir que, com a educadora que sóc una vegada s'ix de les aules i poses els teus coneixements en pràctica comences a fer un treball que no té fi i que cada dia et vas a casa amb la recompensa d'haver proposat un nou aprenentatge i els xiquets/tes t'ho han agraït amb la seua motivació i entusiasme. Encara que no sempre siga tot tan bonic perquè cal una bona preparació i de vegades les coses no ixen com vols.

Per últim volia afegir que a la pràctica a les escoles, el treball amb les famílies és més difícil encara que allò que ens expliquen i s'ha de fer un esforç molt gran per a fomentar la comunicació família-escola perquè entenguen amb claredat tot allò que es fa i deixen a un costat les exigències, ja que els docents saben perfectament allò que fan i és pel bé del xiquet.

Tema 8: La ciutat i els mitjans de transport

La ciutat és una àrea molt gran on les persones es desenvolupen i interaccionen. En aquestes interaccions és molt important el coneixement de les normes de convivència així com l’educació vial, ja que estem rodejats de mitjans de transport i s’ha de respectar tant als vianants com a aquests.

Com hem dit en altres temes, els xiquets des de ben menuts comencen a conéixer el seu entorn movent-se. Per això i com a membres de la societat han de conéixer bé el seu voltant començant per la seua ciutat, les seues característiques i possibilitats a més dels seus perills. Per això és una bona opció des de l’escola treballar l’educació vial, perquè coneguen els seus drets i els tipus de senyals i el seu significant per reconèixer-les quan vagen pel carrer i no es posen en perill.

També és important no fer por als xiquets dient-les que si es porten mal un policía se'ls va en portar, ja que ells estan per a ajudar i amb eixa por, si algun xiquet es perd no anirà a avisar a un policia i pot amagar-se en algun lloc per evitar-los sense que puguen intervenir. Aquest és el missatge que donen els cossos de seguretat perquè els xiquets coneguen bé les seues funcions i com a part del seu entorn puguen comptar amb la seua ajuda.

Hi ha moltes formes de treballar aquest tema i una d’elles que m’ha agradat ha sigut la d’elegir aquest poema tret d'un llibre meu de quan era petita. El libro loco de todo un poco, de Gloria Fuertes.

 

Tema 7: el consum i l'oci

L’oci és una forma d’evadir-se de les obligacions que un té en la seua vida quotidiana i gaudir d’eixos moments que són tan importants com els altres. En moltes ocasions, els adults creuen que els xiquets/tes d’infantil es desenvolupen un món d’oci i per això els pares totes les vesprades els apunten a activitats extraescolars per a aprendre coses. De vegades no s’adonen de dues de les coses més important. Una, que els xiquets, sobretot tan menuts necessiten descans i l’únic que fan és saturar-los. I l’altra, que no veuen que l’oci no sols representa una forma de diversió, sinó que a través d’ell també es poden treballar diversos aprenentatges. A través del joc a l’aula es treballen tots els continguts curriculars d’una manera lúdica, però no per això menys significativa.

Per tant l’oci que han de tindre els xiquets i xiquetes ha de ser lliure i no programat perquè puguen gaudir d’ell amb total llibertat i en funció dels seus desitjos.

Hi ha moltes formes de gaudir i això també s’ha d’ensenyar, ja que amb els nous avantatges tecnològics i la falta de creativitat pels encasellaments del pensament fan que recurram al consum i deixem a un costat la creativitat i l’experimentació. Hui en dia la majoria dels xiquets ja porta un aparat tecnològic amb ell i els pares creuen que jugar amb ell forma part del seu oci i és suficient, però crec que aquesta idea és equivocada i que s’ha de treballar perquè és clar que gaudeixen utilitzant aquest tipus de jocs, però el seu cervell es queda tancat i limitat a allò que veuen, de tal forma que poc a poc perden la seua imaginació, fomenten una addicció al món virtual i una frustració cap al món real.

Amb els pares, és molt important treballar la idea del temps lliure, sense cap aparat perquè els xiquets i xiquetes facen ús de les seues possibilitats per a fomentar un oci saludable a més d'ensenyar, que per a gaudir de cada moment no és necessari el consumisme, és a dir, per a ser feliç no fa falta pagar, ni anar a cap lloc concret encara que pot haver-hi un equilibri entre les dues coses. No és bo anar als extrems de les coses sinó comprendre els pros i contres de tot allò que es fa.

Tema 6: L’art en educación infantil

Treballar l’art a infantil és treballar moltes coses a la vegada. Amb l’art i la visió d’aquest es pot afavorir la creativitat, la motivació per les coses,i els diferents enfocaments que pot tindre una mateixa situació. D’aquesta manera, apreciant les petites coses i veient diferents possibilitats de creació, podem ajudar als xiquets i xiquetes a treballar la seua visió crítica i la capacitat de reflexió per tal que aquest aprenentatge li servisca no sols per a veure obres d’art i valorar-les, sinó també valorar diferents situacions que se li presenten al llarg de la seua vida, ja que es tracta de que els aprenentatges presentats a l’aula siguen significatius per a l’alumne en tots els àmbits de la seua vida.

Perquè els xiquets agafen l'esència de les coses no sols pots presentar-li una cosa per a valorar. La ment i el coneixement es nutreix de les comparacions i les aportacions diverses, per això és aconsellable fer visites amb els xiquets a diferents museus que tracten diferents temes. A més és molt important tindre en compte els interessos dels xiquets, perquè està molt bé que veuen de tot però sempre hem de comptar amb la motivació que tenen per coses que s’apropen als seus gustos. 

Nosaltres vam fer una visita al MUA, el museu de la universitat d’Alacant, i ens va resultar molt important i adequat la manera de treballar tant amb els xiquets d’infantil com amb les persones majors. El fet més important per a aprendre o conéixer alguna cosa és ficar-se Apropar-se a ella, i que millor manera que fent-nos passar per artistes per a conèixer les obres i fer les nostres pròpies. Així és com es treballa al MUA. Deixant pas a la imaginació i la capacitat de creació a partir d’obres presentades o bé a partir de materials simples amb què els xiquets fan meravelles per ells mateixos. Va ser una experiència molt agradable i hem vaig anar plena d'idees per a treballar l’art en l'aula com a futura mestra.

Tema 5: El temps

El temps és un concepte molt abstracte i difícil d’explicar sobretot als més menuts, per això hem de fer-nos servir de les rutines de cada dia a l’escola i aprofitar-les per a explicar la consecució d’accions i la implicació d’aquestes en el pas del temps.

A més d’ensenyar el pas del temps com accions, també hem de fer-ho com a moments (dia/nit, estacions, any, mesos…), hem de començar per coses simples per a poder arribar a entendre nocions més complexes i globals com per exemple els diferents moments pels quals ha passat la Terra, o les diferents èpoques que han viscut els éssers vius com l’edat mitjana, les guerres, etc. Són moments difícils d’entendre perquè no els han viscut i sols poden conéixer-los per informació treta dels llibres o bé dels seus avis però mai va a ser viscuda per ells mateixos i per tant han de creure allò que li conten. 

Referit amb el temps, vam fer una eixida a l’arxiu històric d’Alacant on vam veure la història de la guerra civil més a prop gràcies a les informacions que es guarden així com dels objectes que reflectien la vida de l’època. Vam aprofitar el dia de la dona per a parlar també de les nostres àvies i de com vam viure elles mateixes eixa guerra. Parlant amb elles vam apropar-nos molt més a l’època i les seues experiències, algunes una mica traumàtiques però sempre superades. No hi ha millor manera de conéixer la història que apropar-se a ella a través de les experiències de persones que l’han viscuda de primera mà i que et fiquen més dintre si a més tens una implicació emocional amb eixa persona. 

Aquesta és una bona forma d’apropar-se un poc més a la família i compartir experiències, que després quan ho facen els xiquets puguen viure les coses sense haver-hi estat. Parlant dels xiquets, en aquesta eixida també vam veure com alguns xiquets reaccionaven amb la guerra a través de les seues expressions artístiques així com les seues emocions emeses a un vídeo que no va deixar indiferent a qualsevol. 

vídeo: llapis, paper i bombes

Amb això hem d’adonar-nos que tots els moments que passa un xiquet marquen la seua vida per a sempre i que com a adults hem d’anar amb cura perquè les seues visions són molt diferents i es veuen influïdes per la seua por.

Vull deixar aquest vídeo que es diu: "Ayer, hoy y mañana" en representació del pas del temps per adonar-nos també de què les coses que fem o que tenim ens acompanyen al llarg del temps i a més es pot veure una mica com la mort forma part d'aquest pas per la vida.

 

Com hem dit amb anterioritat no hem d'oblidar que en el temps s'ha d'aprendre d'una manera simple per a arribar a una més complexa. A banda de les rutines, allò que es comença a apropar als xiquets són les estacions, els canvis i el temps atmosfèric. I per a apropar aquests conceptes a l'aula, com a futures mestres hem fet una sortida al centre meteorològic de la UA on ens han ensenyat com treballen i les ferramentes i aparats que utilitzen. Coses que ens serviran per a apropar també als més menuts al seu entorn i les seues possibilitats d'aprenentatge com per exemple què podem fer amb l'aigua de la pluja o perquè fa tanta calor a l'estiu i més coses que motiven el seu aprenentatge.