Tema 3 i 4

Tema 3: L’espai en educació infantil

El coneixement de l’espai per part del xiquet comença quan es separa de la mare i és un ser individual. Quan comença a moure’s gatejant explora el món que li rodeja i coneix les seues possibilitats i pors. Com a mestres és molt important treballar l'espai, ja que aprenen a orientar-se i desenvolupen el seu cos coordinant els moviments adequats en funció dels seus desitjos. Tot aquest coneixement de l'entorn i el seu cos ve explicat al currículum d’educació i varia en funció de l’edat del xiquet.

Com a possibles activitats (estratègies) a l’aula es poden treballar els mapes de l’entorn immediat com pot ser el de l’aula o el del pati. És clar, que per a xiquets tan menuts s’ha de començar a conéixer l’espai del seu entorn, els objectes del seu voltant, els seus usos, les limitacions que poden trobar i les capacitats pròpies de cada xiquet segons la situació on es trobe. Més endavant es presenten espais i objectes més abstractes amb els quals amb de familiaritzar-se poc a poc per a augmentar els seus coneixements.

Per a familiaritzar-se amb l’aula quan arriben a classe per primera vegada és important que facen l’espai seu, que ajuden en l’ordre i manteniment per saber on es troben i com poden utilitzar les coses del seu voltant en la seua vida quotidiana.

És important tindre una comunicació fluida amb els pares i fer-los ver que no tinguen por perquè el seu bebé vulga conéixer-ho tot. S'ha de tindre cura amb els possibles perills que es poden trobar com escales o murs d'on el xiquet/eta pot caure però no limitar el seu mitjà de coneixement del seu entorn. Al cap i a la fi està aprenent i per a això fa ús de l'experiència.

Hem de tindre en compte que són massa intel·ligents i no hi ha cap que els pare.

Tema 4: L’espai: Psicomotricitat 

Utilitzem la psicomotricitat perquè el xiquet siga capaç de conéixer tant el seu entorn com el seu propi cos i les seues capacitats de moviment i resposta davant diferents situacions proposades. Amb aquestes activitats es pretén que el xiquet aprenga alhora que gaudeix d’ell mateix i d’allò que fa. Com a futures mestres hem de treballar la psicomotricitat en un espai ample i amb materials diversos. La forma de treball potser variada, unes vegades podem fer una sessió dirigida per tal de treballar allò que vegem que es necessari millorar en els xiquets i altres vegades una sessió lliure en la que cadascun dels nostres alumnes puguen reaccionar atenent a la seua motivació particular.