Tema 7: el consum i l'oci

L’oci és una forma d’evadir-se de les obligacions que un té en la seua vida quotidiana i gaudir d’eixos moments que són tan importants com els altres. En moltes ocasions, els adults creuen que els xiquets/tes d’infantil es desenvolupen un món d’oci i per això els pares totes les vesprades els apunten a activitats extraescolars per a aprendre coses. De vegades no s’adonen de dues de les coses més important. Una, que els xiquets, sobretot tan menuts necessiten descans i l’únic que fan és saturar-los. I l’altra, que no veuen que l’oci no sols representa una forma de diversió, sinó que a través d’ell també es poden treballar diversos aprenentatges. A través del joc a l’aula es treballen tots els continguts curriculars d’una manera lúdica, però no per això menys significativa.

Per tant l’oci que han de tindre els xiquets i xiquetes ha de ser lliure i no programat perquè puguen gaudir d’ell amb total llibertat i en funció dels seus desitjos.

Hi ha moltes formes de gaudir i això també s’ha d’ensenyar, ja que amb els nous avantatges tecnològics i la falta de creativitat pels encasellaments del pensament fan que recurram al consum i deixem a un costat la creativitat i l’experimentació. Hui en dia la majoria dels xiquets ja porta un aparat tecnològic amb ell i els pares creuen que jugar amb ell forma part del seu oci i és suficient, però crec que aquesta idea és equivocada i que s’ha de treballar perquè és clar que gaudeixen utilitzant aquest tipus de jocs, però el seu cervell es queda tancat i limitat a allò que veuen, de tal forma que poc a poc perden la seua imaginació, fomenten una addicció al món virtual i una frustració cap al món real.

Amb els pares, és molt important treballar la idea del temps lliure, sense cap aparat perquè els xiquets i xiquetes facen ús de les seues possibilitats per a fomentar un oci saludable a més d'ensenyar, que per a gaudir de cada moment no és necessari el consumisme, és a dir, per a ser feliç no fa falta pagar, ni anar a cap lloc concret encara que pot haver-hi un equilibri entre les dues coses. No és bo anar als extrems de les coses sinó comprendre els pros i contres de tot allò que es fa.